Món submergit > Recursos > E.S.O. > Matèries en suspensió (2)

Matèries en suspensió (2)

Quan facis una visita a qualsevol dels punts que et recomanem de l’aqüífer et proposem que portis pots petits de vidre o tubs d’assaig per prendre mostres de l’aigua. Així quan arribis a l’escola podràs dur a terme el següent experiment.

Metodologia:

1. Pesa amb una balança digital el pes d’un paper de filtre.

2. Prepara el sistema de filtració: el filtre i el recipient on abocarem l’aigua.

3. Filtra 100 ml d’aigua (ho repetim tres cops; amb aigua de l’aqüífer, amb aigua de l’aixeta i amb aigua destil·lada).

4. Posa a assecar el paper de filtre. Fes-ho amb l’estufa o deixant-ho assecar al sol.

5. Un cop assecat, pesa de nou el paper de filtre.

6. Pren nota dels resultats en aquesta taula i digues quina aigua conté més partícules:

Pes del paper de filtre abans de filtrar-hi l’aigua: …………………….

Pes del paper de filtre després de filtre després de filtrar l’aigua:

– DESTIL·LADA: …………………….
– AIXETA: …………………….
– AQÜIFER: …………………….

nat5Pots calcular la concentració de partícules en suspensió mitjançant aquesta fórmula:

V = volum de la mostra, en ml.
P0 = pes del filtre abans de filtrar, en mg.
P1 = pes del filtre desprès de filtrar i estar en la estufa, en mg.

CONCENTRACIÓ PARTÍCULES EN SUSPENSIÓ

P1 – P0 x 1000 / V =   ……………….. ppm (parts per milió)

La OMS a les seves normes internacionals per l’aigua potable, considera que les matèries en suspensió han d’estar dins l’ interval de concentració següent: de 50mg/l de mínima a 1.500 mg/l de màxima.

La matèria en suspensió és responsable dels següents efectes:

Produeix color aparent a l’ aigua i, per tant, limita els seus usos.
Disminueix el pas d’ energia solar, per al qual cosa és responsable d’una menor activitat fotosintètica.
Ocasiona dipòsits sobre les plantes aquàtiques i les brànquies dels peixos.
Ocasiona dipòsits per sedimentació, el que afavoreix l’aparició de condicions anaeròbies i dificulta l’alimentació dels éssers vius aquàtics.

Les aigües altament mineralitzades amb elevats residus són menys acceptades per begudes, comuniquen sabor a l’aigua i poden produir irritació gastrointestinal en usos domèstics i alguns usos industrials específics.